Per què us esteu asseguts al meu llit? Setembre 26, 2009

… perquè hem escoltat els teus plors i hem vingut ràpid al teu costat. Volíem saber que et passava. T’hem fet una forta abraçada i ens hem esperat a que et despertessis, asseguts al teu costat, ben a prop teu. Esperàvem que obrissis els ulls i ens expliquessis que somniaves.

Ens ho pots dir ara? -¡He vist un home que tenia una cara molt lletja i feia por!-

Pots veure-ho tu mateix… no hi ha ningú a la teva habitació… Solament hi som nosaltres amb tu.

Tanca els ulls i torna a dormir que tot està bé. Ens fas un petó?

¡Això és una pedra! No és la cara que he vist.

Per què no hi viu ningú? Setembre 4, 2009

Aquest edifici el va dissenyar fa molts anys, el 1960, un arquitecte que es deia André Block. Li va posar el nom de El laberinto. Era molt diferent a totes les cases que hi havia al poble de Carboneras en aquell moment. En realitat era una casa molt original i de formes molt arrodonides. Semblava un pastís de nata. La va fer pintar tota de color blanc perquè es veies des de molt lluny. Quan la va fer construir en Block, no va pensar ni per un moment que se li cruspirien l’espai tan verge i tan bonic del seu voltant. A l’actualitat ja no hi viu ningú perquè no reuneix condicions per poder fer-ho. No té les comoditats pròpies de la vida moderna. Ha quedat com un exemple de construcció molt creativa i particular ara envoltada de cables de telèfon i d’electricitat.