després de dir una mentida!!!
Perquè li creixia si deia mentides… però no pas sempre en deia de mentides. Pinotxo aprèn a dir la veritat… a ser sincer. De fet n’aprèn a no dir-ne amb l’ajut d’una bella fada i un grill petit però molt llest.
I vosaltres… que dieu alguna mentida, de vegades?
Que heu entabanat mai algú? Vaja… sembla una paraula nova… Oi?
També en diem enredar. Però enredar és, també, embolicar… capgirar. Això es complica!
I ara us explicaré una cosa que em va passar fa temps amb una nena preciosa i molt sincera!
Ella i jo ens estàvem al parc. Jo me la mirava i me’n vaig adonar que tenia un nas molt petit i li ho vaig dir, tot afegint que les ulleres, fossin del tipus que fossin, sempre li caurien!
-Tant de bo que aquest nas camús que tens et creixi una mica cada aniversari que celebris!
Sabeu que em va respondre ella ràpidament?
- Saps? a mi no em creixerà mai, el nas, perquè jo no en dic mai de mentides… ni les diré!
Em va agradar molt la seva resposta. Fins i tot em va fer somriure!… solament hi ha un problema de difícil solució… sempre li cauran les ulleres!
I vosaltres que en penseu?
Els titelles mai no en diuen de mentides!
Gràcies… però penso que el primer tenía més suc…
L’esperaré…
Tens la meva resposta al correu “normal”!
Una abraçada d’una mentidera a un mentider, però amics de veritat.
Adela